Página sonora "que_bello_midihome.mid"                                             HISPANIA   APOSTOLICA   INTERNAUTA

Páginas:  AVILA      BURGOS-Oca      GRANADA      GUADIX / TOLEDO      JACA (Aragón)      JAEN (Lugo)      TARRAGONA      URCITANIA      BRAGA       Icono web                                                                                                                       Diócesis*Archi                                                                                                                                                                            Bisbats   Diario
Epílogo
                                                                                                                                                                                                          L'ESGLÉSIA METROPOLITANA DE TARRAGONA
                                I PRIMADA DE LES ESPANYES 

                                                    SAN PABLO APOSTOL, RUEGA POR NOSOTROS

     Església de Tarragona  Unic?Rufián, ¿de qué salida se trata? "Manejar el silencio es más difícil que manejar la palabra". Georges Clemenceau (1841-1929); político francés."El mejor profeta del futuro es el pasado". Lord Byron, George Gordon (1788-1824); poeta inglés.
PRESENTACION - Ap . 16,(19)ET FACTA EST CIVITAS MAGNA IN TRES PARTES, ET CIVITATES GENTIUM CECIDERUNT. ET BABYLON MAGNA VENIT IN MEMORIAM ANTE DEUM DARE EI CALICEM VINI INDIGNATIONIS IRAE EIUS. (20)ET OMNIS INSULA FUGIT, ET MONTES NON SUNT INVENTI. (21)ET GRANDO MAGNA SICUT TALENTUM DESCENDIT DE CAELO IN HOMINES: ET BLASPHEMAVERUNT HOMINES DEUM PROPTER PLAGAM GRANDINIS, QUONIAM MAGNA EST PLAGA EIUS NIMIS.

Segons una antiga i venerable tradició, basada en la seva carta als romans (15,24), sant Pau en la seva a la Hispània va fundar l'Església de Tarragona .

Les actes del martiri del bisbe de Tarragona Fructuós i dels seus diaques Auguri i Eulogi (21 de gener del 259) són dels  primers(cfr. nº 37 ) documents cristians de la península Ibèrica.

El bisbe Himeri va consultar al Sant Pare alguns dubtes sobre afers de disciplina eclesiàstica, i el papa Sirici li contestà (11 de febrer del 385) i li manà que fes complir les seves prescripcions no sols als bisbes de les seva província, sinó també als gallecs, bètics i lusitans . Es tracta de la primera Decretal dirigida pel Papa a un bisbe de l'Església llatina.

L'any 419, Concenci escriu a sant Agustí l'estat de la Tarraconense amb lluites entre catòlics i priscil·lianistes.

La reconquesta del país sota l'impuls dels francs i la creació de la Marca Hispànica fa que l'arquebisbe de Narbona s'arrogui el control de les Esglésies de Catalunya.

L'any 971 el comte Borrell II aconsegueix que el papa Joan XIII nomeni Ató, bisbe de Vic, arquebisbe de Tarragona, i li concedeixi el pal·li. Però l'assassinat d'Ató fa que la dignitat passi altra vegada al de Narbona.

L'1 de juny de 1091, Urbà II, amb la butlla «Inter primas hispaniarum urbes…» restableix jurídicament la Seu arquebisbal de Tarragona i nomena Berenguer Seniofred arquebisbe de Tarragona.

El 23 de març de 1154 Anastasi IV assenyala els límits, sufragànies i esglésies de la metropolitana de Tarragona.

El 5 de novembre de 1154 Bernat Tort funda el capítol de canonges de la catedral de Tarragona amb canonges vinguts del monestir de sant Ruf , prop d'Avinyó.

En 1238 la diòcesi de València és incorporada a la Tarraconense, no obstant les protestes de Toledo.

En 1318 és erigida en metròpoli l'Església de Saragossa i segregada amb les seves sufragànies de Tarragona.

En 1492 és segregada València amb las seves sufragànies.

"Les referencies de sant Pau sont obligades" M.Torrella-TU DECIDES!(te toca mover ficha) El 4 de desembre de 1530 Climent VII secularitza als canonges de la catedral.

En el concili provincial del 24 d'octubre de 1564 , presidit per Ferran de Loaces, foren  reconegudes  i  acceptades  les conclusions del Concili de Trento.

En 1589 comença a emprar-se el ritus romà a la catedral.

El concili provincial de 1636 acorda observar les antigues constitucions que manaven que la predicació fos en català.

El concili Provincial de 1691 ordenà que l'arquebisbe de Tarragona continués firmant com a primat de les Espanyes.

1867: Reestructuració de l'arquebisbat segons les normes del Concordat de 1851.

1869: L'arquebisbe Francesc Fleix i Solans seu entre els primats en el Concili Vaticà I.

Durant el pontificat de D. Benjamín de Arriba y Castro (1949–1970), després cardenal de sant Vital, es va celebrar el Congrés Catequístic, el Centenari del martiri de sant Fructuós i diaques i el Centenari de la vinguda de Sant Pau . També en 1964 foren incorporats al nostre arquebisbat els arxiprestats del Vendrell i de Santa Coloma de Queralt, procedents de Barcelona i Vic
In memoriam Arzobispo Ramón Torrella 1923/22-4-2004  Convocante Concilio Provincial Tarraconense En 1983 fou nomenat arquebisbe de Tarragona el Dr. Ramon Torrella Cascante, que procedia de la Cúria Romana, el qual convocà el
Concili Provincial dut a terme l'any 1995.
  
Catedral, antiguo templo romano; una fábrica: dos visiones!/! quién sobra en esta construcción! "La riqueza consiste mucho más  en el disfrute que en la posesión" Aristóteles, 384-322 a. C., filósofo griego.   Traje catalán tarraconense bandera autonómica                                                                 Nuevo arzobispo de Tarragona 15-6-2004: "Tarragona, brassol de...sant Pau"                                                                                                      Dr. Jaume Pujol Balcells, ARZOBISPO ELECTO: «Deseo ser elemento de unidad»

     La Sagrada Escriptura
     Estudio Paulino por tiempos
    San Jerónimo habla de los periodoi Pauli et
Theclae (De viris ill., vii)

El dia 24 de gener del 2005 va tenir lloc al saló d’actes del Seminari Pontifici de Tarragona la presentació del llibre Petita història de sant Pau, apòstol dels tarragonins, editat per Editorial Mediterrània, amb text de Fina Costa I il·lustrat per Pilarín Bayés. L’acte va estar presidit per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat.
Fina Costa, autora del text, va fer una glossa de la figura de sant Pau i la seva tasca gegantina en favor de la difusió del cristianisme. La seva intervenció va ser llargament aplaudida pel públic que omplia la sala.
La Sra. Maria Mercé Martorell, tinent d’alcalde i regidora de la conselleria del Patrimoni artístic i documental, va remarcar la presència paulina a la ciutat de Tarragona amb referències al nomenclator urbà. Per la seva banda, el Sr. Albert Vallvé, tinent d’alcalde i regidor de Cultura, va reivindicar la certesa de la vinguda de l’apòstol a Tarragona.
El Senyor Arquebisbe va cloure l’acte tot dient que Petita història de sant Pau, l’apòstol dels tarragonins “ és un llibre per a llegir i també per a explicar” I que ha estat un dels homes que més influència ha exercit en la història universal.
25-1. Festa de la conversió de sant Pau, apòstol [Ac 9,1-22; Sl 116; Mc16,15-18. LE i LH tot propi].(Full 2863)
És patró segon del nostre arquebisbat: «Li donàreu el desig d’anunciar l’evangeli a la nostra terra.»                   MODIFICACIONS EN EL CALENDARI PROPI DE L’ARXIDIÒCESI      (Full nº 2882 del 5  de Juni del 2005)
La Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels  Sagraments, en un rescripte datat el 4 de maig de 2005, comunica que, a petició del Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, han estat concedides les següents modificacions del calendari litúrgic propi de l’arxidiòcesi:
-- La festa de la Conversió de Sant Pau Apòstol (25 de gener), patró secundari de l’arxidiòcesi i la de la Nativitat de la Madre de Déu (8 de setembre), patrona principal de l’arxidiòcesi, se celebraran en grau de solemnitat.
-- La celebració dels sants martirs Fructós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, se celebrarà en grau de solemnitat a Tarragona (a la resta de l’arxidiòcesi es continuarà celebrant en grau de festa).                               Secretaria General i Cancelleria
      remedio, consuelo y esperanza
Arxiu Capitular de la S.I. Catedral B. Metropolitana i Primada de Tarragona . Catedral. Tarragona. Tf. 977237373                                                                                                                                            
The Church of  
Tarragona   is undoubtedly one of the most ancient in Spain, holding as it does the tradition of the coming of St. James and St. Paul. The visit of St. Paul to Tarragona is not altogether beyond the range of possibilities, supposing that he came from Rome to Spain, as heSant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi van morir cremats a l’amfiteatre de Tarragona  el 21 de gener de l’any 259, durant l’imperi de Valerià i Gal·liè. Sant Agustí esmenta les actes martirials en un sermó del dia de la seva festa, i Aureli Prudenci, en un dels seus himnes, ja es fa ressò de la veneració que ben aviat van adquirir. Les seves relíquies, a causa de la invasió musulmana, van ser portades, pel bisbe sant Pròsper, a Camogli (arxidiòcesi de Gènova), on són objecte de gran veneració. L’any 1961 van ser restituïdes a Tarragona una part important d’aquelles relíquies. promised to do, in the Epistle to the Romans, and as St. Jerome affirms that he did. The first written testimony which we have concerning the bishops of Tarragona dates from the third century. This is in the Acts of the Martyrdom of the bishop St. Fructuosus and his deacons Augurius and Eulogius. The list of the bishops of Tarragona, therefore, begins with St. Fructuosus, but it is supposed that other bishops, whose names have been lost to us, preceded him. The see of Tarragona, which was vacant at that time, was represented at the Council of Arles (314) by two procurators, the priest Probatius and the deacon Castorius. Himerius, who sent the priest Basianus to Pope St. Damasus, and who obtained a letter from Pope St. Siricius, was Archbishop of Tarragona in 384.                                                                                                                                               
 
06/02/2003 19:27 Comunicados y noticias (en catalán)
  Comunicat de la reunió n. 165 Ponen la política sin la prueba  magisterial!!!    
          Els dies 5 i 6 de febrer de 2003 ha tingut lloc la reunió n. 165 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a la Casa d’Espiritualitat “Maria Immaculada”, de Tiana. La reunió ha estat presidida per l’arquebisbe de Tarragona i hi han assistit tots els seus membres.
Dos provincias en la Región eclesiástica tarraconense  2.  Regió Eclesiàstica Tarraconense
           Els bisbes han estudiat la resposta positiva que han rebut de la Santa Seu sobre la constitució de la Regió Eclesiàstica Tarraconense. Els bisbes titulars de les vuit diòcesis amb seu a Catalunya han manifestat el seu acord unànime perquè, tal com indica en una carta l’Emm. Sr. Cardenal Prefecte de la Congregació per als Bisbes, abans de ser aprovats els estatuts de la regió es modifiquin els estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola en ordre a la deguda relació amb les regions eclesiàstiques, de la mateixa manera com es va procedir amb la Conferència Episcopal Italiana.

1151- Ramón Berenguer IV

         Catedral-Seminario    testigo romano antes o desprès?NO LES GUSTA BASAR!! Las leyes están para que el poderoso no pueda todo (Ovidio)                                                                                          Parroquia de Sant Pau en Tarragona centro  Logo sant pau Tarragona                                                                               Interpretación                   Dos Discípulos (Estudio Sacramento Ultima Cena, 1955: Galería N. W)       Posters en Galería de Arte daliniano                                               BISBES DE LA DIÒCESI DE TORTOSA    

  Bisbe Anys   Bisbe Anys
1. San Rufo 64 - 90?   2. Macià s. II
3. Quart c. 156   4. Eustorqui s.III  
5. Exuperanci ¿ - 369   6. Heròdot s. IV  
7. Liriós 364 - 399   8. Heros c. 400  
9. Ervici s. VI   10. Ursus 516 - 525  
11. Assel.lus 525 - 546   12. Maurili 546 - 580  
13. Julià 580 - 589   14. Froïscle 589 - 599  
15. Rufí 614 - 633   16.  Joan 633 - 638  
17. Afril.la 653 - 683   18. Cecili 683 - 688/90  
19. Inviolat 693 - 715   Invasió musulmana  
20. Patern 1058   21. Berenguer s. XI  
72.
Víctor Damián Sáez
1824-1839






                                                          La Catedral

Capilla erigida por el obispo Víctor Damián Sáez a San Rufo [¿Cirineo?¿obispo de Aviñó s.I?],  que en Tortosa se celebra  el día 12[¿21?] de noviembre, constando su fiesta en las antiguas epactas el 14 de noviembre.  La Catedral és la construcció que potser millor reflecteix el pas del temps i les petges que aquest deixà en la ciutat. L´actual seu gòtica substitueix un edifici anterior que (tal com es llegeix en la làpida encastada a l´entrada de la porta del Palau) s´inicia l´any 1158 i s´acaba vint anys més tard. L´edifici romànic no ha arribat fins als nostres dies.

Ja al segle XVIII (1710-1718) es va obrir la porta de l´Olivera com a nou accés monumental a la Seu. La Verge de la Cinta presideix la portada flanquejada per Sant Pere i Sant Pau. Al costat de les columnes helicoidals se situen les màrtirs Càndida i Còrdula, antigues patrones de la ciutat.

Segons la tradició, la nit del 24 al 25 de març de 1178, trenta anys després que el comte Ramón Bereguer IV ocupés la ciutat de Tortosa, la Mare de Déu, acompanyada per sant Pere i sant Pau i un gran seguici d'àngels es va apareixer a un capellà, que havia acudit a l'esglesia catedral per a les pregaries de maitines...
Es conegut l´important fons documental de l´ Arxiu Capitular situat a la mateixa Seu. Cal destacar-ne, entre d´altres obres, el Missal de Sant Ruf , de suposada procedència francesa, i segons tradició, arribat a Tortosa a mans del bisbe Gaufred qui, procedent d´Avinyó, ocupà la mitra després de la restauració de la Diòcesi. L´esmalt de les tapes del Missal mostra una gran força expressiva i riquesa cromàtica.                                                                                                                                     como reo? Catedral: crecer en casa¡!  Tapas de encuadernación del Misal de san Rufo en la catedral de Tortosa                                                                                     Tortosa, Catedral de Santa María

TURTUXA, CIUTAT DE L'AL-ANDALUS
Les drassanes foren construïdes al segle X, en època d'Abd al-Rahman III , gran impulsor de les obres públiques.
En salvar el fort desnivell que ens conduirà a la Suda (7) tot travessant els panys de muralla del pati d’armes, resulta ineludible recordar els versos amb què la descriu el poeta al-Gaziri , qui hi fou empresonat per Al-Mansur .

Al cim d'una descarnada alçada, on
ningú podria esperar trobar un repòs
confortable.

Els corbs que grallen es posen sobre el seu
cim i en ell es poden sentir bufar tots
els vents.
Aquells que han fet el seu cim, una
vegada en la vida, es queixen sovint
d'haver sentit defallir el seu cor .

 VIVIR EN TARRAGONA                          Muda escudo casa consistorial
CATALUNYA CIUTAT
¿Hallada la tumba de san Rufo?
La Vanguardia - - 03.45 horas - 15/05/2002
ARTUR GAYA,
Una vieja leyenda afirma que el día en que alguien encuentre la tumba de san Rufo, Tortosa se hundirá. Hemos oído esta historia y hemos deseado con humor que nadie la encuentre ni la busque. Forma parte de nuestras queridas tradiciones .
En pocos días, la ciudad ha visto cómo se hundía parte de la escalera de la fachada de la catedral y también parte del acceso al castillo de la Zuda, donde se ubica el parador de turismo. Seguramente una casualidad del destino, pero que no evita que florezca la ironía popular: "¿Habrán encontrado la tumba de san Rufo...?" Posiblemente, en los próximos días, comprobaremos que no. Y sería deseable que no hubiera más hundimientos. No obstante, nadie olvida los edificios caídos en los últimos meses en el casco antiguo, ni los que el Ayuntamiento se ha visto obligado a derribar por su amenaza de ruina.
Nunca es demasiado tarde para nada, pero han pasado muchos años antes de que el gobierno de la capital del Baix Ebre se ocupara de su núcleo histórico; y buscara soluciones. Ahora, por supuesto, serán soluciones de urgencia que llegarán precisamente cuando emergía una conciencia ciudadana sin precedentes, gracias a iniciativas tan diversas como la Festa del Renaixement o el nacimiento de la asociación Amics dels Castells. Los apaños de urgencia tendrán que conjugarse ahora con una planificación definitiva y sólida. Una rehabilitación del núcleo antiguo en la que ya no haya más derribos, ni olvidos, ni abandonos. Urbanísticamente, ésta ha de ser la prioridad de una ciudad que no puede ni debe mirar al futuro sin cuidar de su inmenso pasado.
El humor de la calle, con el que siempre se afrontan las adversidades, nos ha llevado de nuevo a la antigua leyenda. Probablemente no hay motivo de alarma y los hundimientos no continuarán. Tal vez no han encontrado todavía la tumba de san Rufo, pero algo sucede y preocupa en la vieja Tortosa.
ARTUR GAYA, periodista y músico
[Martes, 14 de mayo de 2002] Tortosa, tierra y diócesis
http://www2.lavanguardia.es/MailNews/mailnews/Noticia.Veure_Noticia?dia=03_03&link=vb0343b&sec=soc   TRIBUNA congreso insólito: " Cultura i territori a la diòcesi de Tortosa ". Contra lo que podría parecer, no lo organizó el obispado.                                                                                   
                                                                 SANTORAL CATALÀ                                                                                                                                                                                                                                         
FEBRER
1   Sant Cecili, bisbe de Granada i mr.; sant Brígida d’Escòcia, vg.; beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten, rel. paüles.
      Bula "INTER PRIMAS"- San Olegario el 6 de marzo al atardecer tras breve enfermedad murió el invulnerable!

ABRIL
23 Sant Jordi, soldat mr. (s. IV) nat a Lidda i mort a Capadòcia, patró de Catalunya (14 56 ). Sant Gerard o Grau, bisbe; Sant Adalbert (956-997), bisbe de Praga i màrtir; beat Gil d’Assís, rel. Franciscà; beata Elena d’Udine, rel. Agustina; beata Teresa-Maria de la Creu, vg. Carmelitana.
27 Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (coronada 1881 , entronitzada 1947 ). Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe, santa Zita, vg., de Lucca (s. XIII), patrona de les treballadores domèstiques; beats Domènec i Gregori, prevs., de Barbastre.
30 Sant Pius V (1504-1572), papa (1566, dominicà). Sant Josep-Benet Cottolengo, prev., fund.; sants Amador, Pere i Lluís, mrs. a Còrdova; sant Indaleci, bisbe ; santa Sofia, vg. i mr.

MAIG
15 Sant Isidre (s. XI-XII), llaurador, de Madrid, casat amb María de la Cabeza, patró de la pagesia. Sant Torquat, bisbe Guadix i mr .; santa Joana de Lestonnac, rel. viuda, fund. Companyia de Maria, de Bordeus (ODN, 1607); sant Eufrasi, bisbe i mr .
21 Sant Secundí, mr. a Còrdova; sant Torquat i els seus companys, mrs .; santa Virgínia, viuda.
25 Sant BEDA  el Venerable (673-735), prev. i doctor de l'Església ; sant Gregori VII , papa (10731085), abans monjo Hildebrand; santa Maria-Magdalena de Pazzi (Florència 1566-1607), vg. carmelitana. Sant Urbà I, papa (222-230) i mr.; santa Magdalena-Sofia Barat, rel., fund. de les del Sagrat Cor, a París (SCJM, 1800); santa Vicenta-Maria López Vicuña, vg., fund. rel. Maria Inmaculada.

SETEMBRE
23 Santa Tecla, vg. i mr., associada a sant Pau , venerada a Selèucia i patrona de Tarragona . Sant Andreu, mr.; sant, Lli o Linus papa (toscà, 67-76) i mr.  
 
NOVIEMBRE:
12 Josafat (ob mr), Margarito Flores (pbro mr), Millán o Emiliano de la Cogolla (pbro), Nilo (ab), R u f o (ob), Renato (ob), Selesio (mr), Teodoro Estudita (abad), Fina (vg).

                                                                            Novembre assoleiat
                                                                 i abril plujós,
                                                                estiu abundós.
                                                  Qui pel novembre no ha sembrat,
                                                    que no sembri, que ja és tard.
                                                                (Dicho catalán)            
San Rufo mártir, dónde?                              I VARI SANTI RUFO
Rufo deriva dal latino Rufus, che vuol dire Rosso, e tale nome veniva dato perciò spessissimo ai nascituri di capigliatura rossastra. Era dunque un nome comunissimo, come il soprannome "barbarossa", e come gli odierni diffusissimi cognomi derivati, quali Rossi, Rosso o Russo (quest’ultimo, derivato dialettale meridionale della stessa parola, non ha nulla a che vedere con gli abitanti della Russia).
Non meravigli perciò se troviamo col nome Rufo un ampio stuolo di santi e di martiri: si chiamava così uno dei due figli di Simone Cireneo (che secondo l'evangelista san Marco fu costretto ad aiutare Gesù a portare la Croce verso il Golgota), e che la tradizione ci dice subì il martirio in Spagna a Cartagena; si chiamò Rufo uno dei martiri di Filadelfia, in Giordania; un martire a Melitene; un vescovo di Avignone; un martire venerato a Capua; un martire di Damasco; il nono santo vescovo di Metz; ed infine il martire di Roma, del quale qui vogliamo occuparci, giunto nel martirologio Romano grazie ad Adone, nato in Francia a Sens il quale,entrato giovinetto nell'abbazia di Ferrières-en-Gatinais, fu poi arcivescovo di Vienna. A lui di devono molti studi agiografici, ed un martirologio composto a Lione antecedentemente all'860, e poi corretto, in seconda edizione, a Vienna.

Saint Rufus de Rom Disciple de l'apôtre Paul (1er s.) Se fête le 21 Novembre, Fête Locale
Disciple de saint Paul qui le cite dans sa lettre aux Romains (Rom. 16. 13); il est parfois considéré comme étant l'un des fils de Simon de Cyrène(Mar 15. 21). Cette pieuse tradition n'est pas invraisemblable.
 France   - Conférence des Evêques de France
e-mail secretariat: Secretariat.General@cef.fr
e-mail press office: porte.parole@cef.fr
                                                  
            Abogada de la cabeza y del corazón,... Santa Tecla nació en Iconio de Galacia, Asia Menor (Turquía). Pertenecía a una familia noble. Escuchó predicar a San Pablo a los 18 años, de la que fué discípula , y se convirtió al cristianismo...Santa Tecla se venera en Tarragona , cuando menos desde el siglo IX , y se tiene como Patrona de la ciudad que conserva, desde el siglo XIV, una reliquia de la protomártir : un brazo entregado por el rey de Armenia, Óssimo, en agradecimiento a los obsequios que el rey Jaime II el Justo le había enviado con una expedición (1320) que tenía como objetivo traer esa reliquia.
 Diciembre: 11 San Dámaso, Papa San Dámaso Papa 366-384  Parroquia de San Dámaso, Papa Ayuntamiento Que San Dámaso y su secretario San Jerónimo nos consigan del buen Dios la gracia de amar, meditar y hacer amar y meditar mucho la S. Biblia:  "Gloria al Padre, al Hijo y al Espíritu Santo, como era en un principio, ahora y siempre por los siglos de los siglos. Amén".
Radio Estel del arzobispado de Barcelona-tesoro versus reserva?      Arzobispado de Barcelona: ¿dónde está la equivocación, en el saltado o en el callado?                                                                                      15-6-2004 Nombramiento como arzobispo de la metrópoli barcelonesa de Lluis Martínez Sistach Arzobispo metropolitano de Barcelona                        

15-6-2004 Sáiz Meneses obispo de Terrassa Catedral del Espíritu Santo de Terrassa-25 julio 2004 La nueva diócesis de Terrassa tiene alrededorCatedral del Espíritu Santo de Terrassa de 1.000.000 de habitantes y comprende 12 arciprestazgos (Montcada, Sant Cugat-Les Planes, Terrassa, Rubí, Sabadell centre, Sabadell nort, Sabadell sud, Granollers,Puiggraciós, Mollet, Montseny y Cardedeu-Llinars, Montbui) y 120 parroquias.  Rebé el nom de diòcesi d’Egara—antiga ciutat romana que correspon a l’actual Terrassa— una demarcació eclesiàstica segregada vers l’any 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió musulmana. El Concili de la Tarraconense de l’any 614 fou celebrat a la seu d’Egara. En síntesi, podem dir que en un antic poblat ibèric, després ciutat romana hi nasqué la comunitat cristiana. El terrassenc Dr. Josep M. Martí Bonet, director de la Biblioteca Episcopal i de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, té acabada la història del bisbat
                                  Parroquia de San Pablo en Tarrasa

                           culturízate: respeta el patrimonio del pueblo  sant Pau: en qué paz duermen? ¡no desnudes a un santo para vestir a otro¡                                                                          
Història
Erigida el 1993. Provisionalment el lloc de culte i les activitats parroquials es feien als baixos del c. Historiador Cardús, núm. 66, on ja abans hi havia un centre de culte, depenent de la parròquia de Sant Pere.
L´any 1998 es va consagrar el nou temple a l´actual emplaçament.
 Altar mayor y retablo de Sant Pau San Pablo de Tarrasa-Barcelona   Confirmaciones 2003                                                                 Celebración Misa    
Territori: El Vallès
Arxiprestat: Terrassa
Nom de la parròquia: Sant PauCarrer Dr. Ferran 151. Tel. 93.734.20.30. 08226 TERRASSA (Barcelona)  
E-mail: sfamilia@jazzfree.com        Web parroquial
Preveres:    Monfort Mengod, Josep, AP Rector       Mn. Esplugas Capdet, Josep, A

http://www.ciutat.net/terrassa/interes.htm      www.arquebisbatbcn.es/mitjans/noticies/b21.htm       http://www.terrassa.org/terrassaalmon/planol_ciutat/planol_ciutat.htm                                                                           http://www.arqbcn.org/orgterr/3/3_03/3_03_736/736.html                                                                                                                                                                                         sufragáneas  

15-6-2004  D. Agustín Cortés Soriano nombrado obispode Sant Feliu de Llobregat La nueva diócesis de Sant Feliu de Llobregat tiene alrededor de 670.000 habitantes y comprende 9 arciprestazgos (El Prat de Llobregat, Sant Boi de LLobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Viçenc dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Penedés, Anoia, Piera-Capellades) y 121 parroquias-  Primera Toma de posesión  12-9-2004                                      
                                           
            flecha intermitente    ¿Cómo se acuerda de tí, Vic?   Hallazgo   Sinod de Gèlid-tres recintos, el inferior es de la Iglesia de sant Pere del castell  con antiguo cementerio                                                                    DIADA DE SANT PAU:  25 de gener o diumenge més pròxim. És la festa del Castell de Gelida. Més a més dels actes religiosos es pot adquirir el tradicional Tortell de Sant Pau.                                      Diada de Sant Pau en Gelida en el domingo más cercano al 25 de enero       Misa de la conversión y bendición  con el tortell de Sant Pau                       .                 Seminario mayor interdiocesano    Conversión de San Pablo ("La habilidad es a la astucia lo que la destreza a la estafa" Nicoles Sebastien Roch Chamfort-1741/1794 escritor francés)

Mirada mítica: antiguo barrio de "Poblet" La sardana aquí Barcelona julio 1955: II edición de juegos Mediterráneos Entesos                                                            Consulta con NIC:10405 RESPUESTA: Dextro, flavio Lucio Historiador eclesiástico español, hijo de san Paciano, n. en Barcelona y m. en 21 de Agosto de 444 , según Marcillo. Fué prefecto del Pretorio hacia el año 395 y escribió una obra titulada Omnimoda historia que va desde el principio del mundo hasta el año 430 de nuestra era. Era muy amigo de san Jerónimo , quien le dedicó su libro De Viris illustribus , obra que contiene grandes elogios de Dextro. En el Código del emperador Teodosio se encentran varias leyes dirigidas al prefecto.

Se ignora el paradero de Omnimoda historia, pues aunque en 1594 el padre jesuita Jerónimo Román de la Higuera dijo que había recibido de Alemania algunos fragmentos encontrados en la Biblioteca de Fulda y pertenecientes a la citada obra y los publicó, posteriormente en forma de Cronicones , don Juan Bautista Pérez, obispo de Segorbe, demostró que eran apócrifos , opinión que después confirmaron don José de Pellicer, el marqués de Mondéjar, don Nicolás Antonio y otros eruditos.
bibliogr. Nicolás Antonio, Bibliotheca Hispana vetus, t. I pag. 203 (Roma, 1696); Tamayo de Vargas, Flavio Dextro ó novedades antiguas de España defendidas (Madrid, 1624)
FUENTE:
Enciclopedia Universal Ilustrada Eropeo-Americana. Madrid: Espasa-Calpe, 1980 En el tomo 18 página 764.
Información elaborada por:
Biblioteca Pública de Salamanca

  algo falta! Saint Crescent (1er s.)Se fête le 27 Juin, Fête Locale
Il fut l'un des disciples de saint Paul qui le cite dans sa seconde lettre à Timothée (2 Tim. 4. 10) Crescente: deriva del latín crèscens y significa
"el que acrece, el que aumenta".

¿DAMAÇO PERMITE UNA TERCERA PERSONA?  

9 DE MARZO

- Santo Domingo Savio († 1857)

-Santa Francisca Romana, fundadora de las oblatas de San Benito, 1440.

-Los cuarenta soldados mártires de Capadocia, que sufrieron en Sebaste, ciudad de Armenia, bajo la persecución de Licinio. Entre ellos, eran los más significados San Cisión y Cándido, 320.

-San Gregorio Niseno, hermano de San Basilio. Después de haber vivido algunos años en el matrimonio, se consagró a la vida clerical, llegando a ser obispo de Nisa, en Capadocia, y uno de los doctore. del Oriente. Asistió al Concilio ecuménico de Constantinopla (381) e intervino en las grandes discusiones religiosas de su tiempo. En sus numerosos escritos brilla la facilidad, la fuerza, la profundidad, la dulzura y la magnificencia del estilo. Unos son filosóficos, otros exegéticos y teológicos. En diferentes discursos o tratados escribió sobre la obra de los seis días (Hexameron ), la formación del hombre, la vida perfecta, los títulos de los salmos, el Cantar de los Cantares, la oración dominical, la fornicación, la usura, la limosna, la penitencia, la fe, la virginidad y los grandes misterios de la vida de Cristo. Combatió a los arrianos, a los eunonianos y a los apolinaristas, fijando con agudeza y claridad la verdadera doctrina en los grandes problemas trinitarios. Murió en 396.

San Paciano--13–3. Sant Nicèfor de Constantinople que segons el VII Concili ecumènic defensà el culte - San Paciano, obispo de Barcelona, 390 , tan ilustre, según expresión de San Jerónimo, por la pureza de su vida como por la seguridad de su doctrina. Estuvo casado antes de ser obispo, y tuvo un hijo llamado Flavio Dextro , que compuso una historia , "hoy perdida". También   San Paciano fué un escritor elegante y preciso. Conservamos tres tratados suyos, dirigidos contra los novacianos, y últimamente se le han atribuído otros opúsculos. De su ortodoxia da fe aquella su frase   famosa: "Cristiano es mi nombre y católico mi apellido."                               Sda. Familia-Gaudí San Jorge, patrón de Catalunya, ¿qué sabe? Catedral (1964) 150preveres+15.000feligreses por san Andrés  Reja del seminario mayor de Barna.                                  ¿y la OMNIMODA HISTORIA, Jor ge?       

-Santos Cirilo y Metodio, apóstoles de Moravia (7 de julio), s. IX.-Santa Catalina de Bolonia, clarisa, 1463, famosa por sus éxtasis y por sus penitencias. Conservamos de ella varios libros de vida espiritual, entre los cuales hay que citar las Revelaciones, Las siete armas espirituales y Las dos escalas místicas .

                                                                      PATROLOGIA MIGNE

                                 Els segadors himno oficial de Catalunya
                                
"Els segadors " cumple hoy 361 años 16 octubre 1652 Finaliza la Guerra dels Segadors en Cataluña

La letra actual es la ganadora de un concurso convocado en 1899 para
evitar las estrofas religiosas .
El himno no triunfa hasta que Francesc Alió lo adapta a una canción campesina de corte erótico en 1892
El himno catalán nació a raíz del Corpus de Sang de 1640, pero no se popularizó hasta finales del siglo XIX
La Vanguardia - 04.45 horas - 07/06/2001
· Participa en el FORO de opinión
JUSTO BARRANCO
Barcelona
El 7 de junio de 1640 medio millar de personas llegan a Barcelona para ser contratados en la siega . La jornada acaba con una revuelta popular y el asesinato del virrey de Cataluña, conde de San-ta Coloma, unos sucesos que fueron conocidos como el Corpus de Sang gracias a la novela de Manuel Angelón "Un Corpus de sangre o los fueros de Cataluña" (1852). Los desmanes de las tropas estacionadas en Cataluña para luchar contra Francia llevaron a esta asonada y luego a la guerra con el concurso inestima-ble del conde duque de Olivares.Durante el último semestre de aquel mismo año, y antes de iniciarse la contienda entre catalanes y castellanos, aparece una canción que, en palabras del historiador Ferran Soldevila, es todo un " memorial de agravios ": "Els segadors". El romance está lleno de incorrecciones históricas, como señaló con insistencia Antoni Rovira i Virgili. Lluís de Furrià era Antoni de Fluvià. Y los diputados del General de Catalunya, ídolos del pueblo, aparecen muertos en la canción. Pero, como destaca Soldevila, un romance propagandístico no es una crónica erudita . Pese a todo, los versos quedarían en la tradición oral hasta su recuperación a finales del XIX, cuando sufre no pocos cambios .

Y es que el original comienzo "Ai ditxosa Catalunya" dejará paso a un anacrónico "Catalunya comtat gran" y, más tarde, a un optimista "Catalunya triomfant ". Entre tanto, aparecerá el pegadizo estribillo "Bon cop de falç". Y finalmente, un concurso en 1899 resolverá una nueva letra mucho más breve y fácil de memorizar, que en 1993 se convirtió oficialmente en himno catalán .

Siguiendo los estudios de Josep Massot i Muntaner en "Els Segadors, himne nacional de Catalunya", sería Verdaguer quien primero habría recuperado esta canción popular, hacia 1863, y ya en 1882 Milà i Fontanals la recoge en su "Romancerillo catalán". "Pero no parece que, ni antes ni después de 1882, nadie se fijara en el carácter poético y patriótico de 'Els Segadors'", remarca Massot i Muntaner. Fue necesario que Francesc Alió incluyera una versión musical en sus "Cansons populars catalanas" de 1892 para popularizarlo. Alió adapta el texto a una melodía campesina de corte erótico que contenía un refrán poco adecuado para una canción patriótica: "Segueu arran, que la palla va cara, segueu arran". Lo cambia por "Bon cop de falç" -idea de Moliné i Brasé- y sustituye el inicio original por "Catalunya comtat gran".

Es el comienzo de su éxito. Ese mismo año el Orfeó Català incluye "Els segadors" en su primer concierto, armonizado por Amadeu Vives. Y en 1897 el mismo orfeón estrena la armonización de Lluís Millet, que se haría famosa junto a la estrenada por el Orfeó Catalunya Nova de Enric Morera en 1897. "Els segadors" es, según Joan Maragall , "el himno patriótico indispensable en todas las fiestas y manifestaciones catalanistas". Por eso, comienzan también sus prohibiciones.

Pronto se cantan sólo tres estrofas, pero como el elemento religioso de éstas no parece satisfacer a todos , en                   1899  "La Nació Catalana" convoca un concurso que gana Emili Guanyavens con la letra actual. Durante tiempo             conviven ambas, pero cantadas por mucha gente simultáneamente se confunden. Aún queda un fallido intento de reforma         por parte del conseller de la Generalitat republicana Ventura Gassol en 1931. Pero "Els segadors" era ya de facto himno nacional. Tras el obligado paréntesis dictatorial, y con salvedades como el entierro del abad Escarré , el himno  no se         volverá a escuchar públicamente hasta 1975, cuando Rafael Subirachs obtuvo autorización gubernativa para hacerlo en              el "gespa Price" de la Autònoma.
.                                                                 Museo de Historia de Catalunya                              
                                                              Fragmento del lienzo pintado por
Antoni Estruch sobre el  Corpus de Sangre
 
              H. Citerior y Ulterior Necrópolis Se hacen fuera?Alusión a monseur "Canibal" Emperador Trajano
                              Torre dels Escipions         Necrópolis paleocristians            Arc de Berà              Trajano                                                   

                                                                                   mac arena

La Vanguardia - - 04.15 horas - 25/11/2001
JOSEP MARIA FONALLERAS
El interés de la Santa Sede por Internet no es ninguna novedad. Hace bastante tiempo que el portal de acceso a la espiritualidad cristiana oficial está al alcance de profesionales, fieles y curiosos , con una estética imponente y bastante sobria, una especie de remedo electrónico de la propia estética del protocolo vaticano: sin fisuras y, a la vez, sin concesiones gratuitas al mundo del espectáculo...
¿Por qué utilizamos el correo electrónico? ¿Es un instrumento que salva las distancias o un castigo que justifica las ausencias ? En el fondo, una relectura de aquel famoso mensaje de Torras i Bages : la Iglesia será, electrónica o no, será.
 

SOCIEDAD
                                     La primacía de Tarragona

La Vanguardia - - 04.15 horas - 04/12/2001
La archidiócesis tarraconense sostiene su derecho histórico a compartir con Toledo el primado de España
MARÍA-PAZ LÓPEZ

     Lluis M. Sistach: resultado inevitable, no; que abrevie!!La risa es el sol que ahuyenta el invierno del rostro humano".Víctor Hugo (1802-1885); novelista francés.Salatio humon negro: te ríes para no llorar.  
El arzobispo de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, en su despacho 
MARC ARIAS / ARCHIVO 

                     Barcelona          Dos archidiócesis de potente pasado eclesial atesoran derechos históricos para arrogarse el primado de España, pero sólo una, Toledo, suele gozar a nivel estatal del brillo mediático de ese reconocimiento. La otra, Tarragona, vive su primacía casi en la intimidad, incluso en medio del revuelo informativo tras la aprobación por la Conferencia Episcopal, hace una semana, de la región eclesiástica tarraconense, paso previo al reconocimiento definitivo del Vaticano.

  El primado, título honorífico vinculado por tradición a una sede episcopal, era antiguamente "un título atribuido en occidente a ciertas sedes metropolitanas, a las que se reconocía, en virtud de un privilegio o de una costumbre, una primacía de jurisdicción o de honor sobre otros arzobispos", según el "Diccionario del Cristianismo" de los franceses De la Brosse, Henry y Rouillard.

A Tarragona, que desde el 197 a.C. era capital de la Hispania Citerior romana y desde el 27 a.C. de la provincia Tarraconense, le tocó pronto ejercer ese papel. En el 385 el Papa Siricio envió unas decretales al obispo de Tarragona, Himerio, ordenándole hacer cumplir sus disposiciones a los obispos de su provincia y también a los gallegos, béticos y lusitanos. Posteriores prelados de Tarragona tuvieron funciones metropolitanas y convocaron concilios, pero los vientos de la historia empezaron a soplar hacia el centro peninsular otorgando protagonismo a Toledo.

Tres son los elementos que, a juicio de Miquel Barbarà, vicario general de Tarragona, han favorecido la preeminencia toledana: la monarquía visigoda desde la conversión de Recaredo al catolicismo, la propia dinámica de la reconquista y, ya en el siglo XX, la doctrina nacionalcatólica del general Franco.

La primacía toledana es, en todo caso, más tardía que la tarraconense y surge de una victoria militar tras largos años en que tanto Tarragona como Toledo obraron en poder musulmán. Según recuento histórico de Dídac Bertran, delegado de medios de comunicación del arzobispado de Tarragona, tras tomar Toledo en 1085, Alfonso VI de Castilla logra del Papa para su capital el título de "primada", aunque las protestas de Narbona y Vic logran que las diócesis tarraconenses queden fuera de su jurisdicción.

Tarragona recupera su dignidad episcopal en 1091 y sostiene desde entonces sus derechos primaciales, cuyo título exacto es desde 1691 "Hispaniarum Primas" (primado de las Españas). Como arzobispo de Tarragona y primado firma sus documentos el actual titular, Lluís Martínez Sistach, quien tiene un espacio semanal en Radio Santa María, la emisora del arzobispado de Toledo, síntoma de que ambas archidiócesis se llevan muy bien, como aseguró en su día el cardenal Francisco Álvarez, arzobispo de Toledo, a la Asociación de Periodistas de Información Religiosa (APIR). Dicen en Tarragona que las hermana un vínculo cada vez más poderoso: ambas tienen a menos de cien kilómetros a sendos monstruos, Madrid y Barcelona, que amenazan con fagocitarlas.
[Domingo, 2 de diciembre de 2001]
                                                                                                                                                                                                                                                                                  ********
Juan Pablo II alaba el potencial de Internet para la catequesis y para conectar con los jóvenes

La Iglesia navega por Internet Las diócesis catalanas estrenan hoy, jornada de las Comunicaciones Sociales, su página web conjunta en la red                                                                                                                                                                           S.S. Juan Pablo II internauta
La Vanguardia - - 03.15 horas - 13/05/2002
                                                                        
MARÍA-PAZ LÓPEZ                    Barcelona                                                                    
Las ocho diócesis de Cataluña estrenan hoy, jornada católica mundial de las Comunicaciones Sociales dedicada a Internet, su nueva página web conjunta en la red ( www.tarraconense.org ) que, junto a material de la Conferencia Episcopal Tarraconense , ofrece enlaces a las webs de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Urgell, Vic, Solsona y Tortosa. De esta manera, la Iglesia catalana se apunta a la convocatoria papal de utilizar Internet como "un nuevo foro para la proclamación del Evangelio", que es precisamente el lema de la jornada este año.

En su mensaje para el día mundial de las Comunicaciones Sociales, que comenzó a celebrarse en 1967 , señala Juan Pablo II que "el nuevo mundo del ciberespacio es una llamada a la gran aventura de usar su potencial para proclamar el mensaje evangélico". El Papa lo recomienda para conectar mejor con los creyentes jóvenes y lo ve como una "excelente ayuda" para la catequesis.

Él mismo predicó con el ejemplo cuando, el pasado noviembre, pulsó el teclado de un ordenador portátil con módem para enviar por correo electrónico, por primera vez en la historia vaticana, un documento sobre el sínodo de Oceanía. Su entusiasmo por Internet venía de antes, cuando hace años encargó a su portavoz, Joaquín Navarro-Valls, que la Iglesia católica navegara también por la red de redes. Un 25 de diciembre de 1995 nacía, declinada en alemán, inglés, español , francés, italiano y portugués , la web vaticana ( www.vatican.va ).

Pese a su interés por la tecnología, Juan Pablo II alerta de que "las relaciones establecidas mediante la electrónica jamás pueden tomar el lugar de los contactos humanos directos, necesarios para una auténtica evangelización". Los obispos españoles insisten, en un documento emitido también para esta jornada de las Comunicaciones Sociales, en que "el trabajo pastoral en Internet no puede nunca sustituir al encuentro personal y sacramental de los fieles con Cristo y de estos entre sí en la comunidad cristiana". La Conferencia Tarraconense se apunta así desde hoy a hacer uso eclesial de Internet, con una página que permite conocer mejor cómo se articula la Iglesia catalana . La web recoge biografías y fotos de los obispos con sus funciones en la pastoral interdiocesana, departamentos y facultades, e historia y documentos desde 1 96 9 , año en que se creó esta   unión de las ocho diócesis catalanas.
[Domingo, 12 de mayo de 2002 ]

Biblioteca de Montserrat en línea SPANISH, IBERO-ROMANCE and BASQUE: Editor Tatiana Fotitch (1958)
20. Morreale Margherita, "La Epístola de San Pablo a los Romanos según el manuscrito escurialense I-j-2," Revista de archivos , bibliotecas y museos, LIII, 1957, 423-514 facs. Of fol. 213.
       Revista tarraconense con contenido almeriense Ley del "suelo": hecho diferencial incuestionable en cuanto la ignoracia legal no excusa 1938 lo pro-bable ante lo imposible: Perdido de vista con ganas de comunicarse sense fronteras=aquí se acaban!! "Semper maior"-Escultura sentada Terrassa "Mil rutas se apartan del fin elegido, pero hay una que llega a él". Michel Eyquem de Montaigne (1533-1592); pensador francés
                                                       ORIGEN DEL UNIVERSO
                                               Es imponente firmar!¡! Libro de Visitas (estampa tu FIRMA)                                                                                                                           correo      
                                                                                                   Traductor Traductor catalán-castellano alicantino

Actualizado: 29/6/2005
inicio de página